"Foto familiar. \nMolí de Cervià."

"La situació de guerra suposà la instal•lació de controls en els accessos de la ciutat. En aquest cas es poden veure les proteccions amb sacs terrers situades a la gasolinera de la carretera de Madrid.\n\nBenzinera Colomé.\n"

"No foren les organitzacions obreres les úniques que lluïen els seus estendards i símbols polítics. En aquesta ocasió, el cotxe aturat en un control de pas al pont sobre el riu Segre llueix la senyera estelada que identificava als membres d’Estat Català. \n\n"

"Manifestació política de les Joventuts Socialistes Unificades creuant el pont sobre el riu Segre en direcció a Cappont. Potser adreçant-se a algun acte organitzat al Parc dels Camps Elisis (aleshores Eliseu Reclus), ja que al teatre del parc sovint s’organitzaven actes polítics. \nA l’Europa dels anys trenta era molt habitual que organitzacions polítiques de diverses tendències organitzessin les seves milícies, abillades amb els seus corresponents uniformes, correatges i banderes. L’enquadrament de la població, i especialment de la joventut, era un objectiu fonamental per a moltes formacions. A la marxa també s’aprecia la participació política de les dones en els anys de la República i de la revolució. \nLes accions polítiques al carrer, quan la confiança en la victòria encara no s’havia perdut, anaven sovint acompanyades d’un cert to festiu, com indiquen la participació de nens en la desfilada i els rostres somrients.\n"

"Des de la caiguda de la ciutat de Lleida en la Guerra de Successió el 1707, la Seu Vella estava destinada a usos militars, que durant l’etapa revolucionària es van mantenir. Un grup de milicians posen per a la càmara de Rius en actitud defensiva a la Porta del Lleó. \n"

"Pocs dies després d’encetar-se el procés revolucionari, l’església de Sant Pere va ser assaltada i incendiada. El forn i el domicili de Ramon Rius estaven molt propers a plaça de Sant Francesc (aleshores dita de la Llibertat) i, per tant, de la parròquia. Aquestes fotografies estan preses des de la porta del forn. A la primera d’elles es pot veure com surt fum de l’interior del temple. \nEn la majoria de fotografies de Ramon Rius que mostren aquesta mena de violència, es pot apreciar l’expectació que aquests fets generaven en la ciutat. Molts lleidatans apareixen com a espectadors dels incidents. \n"

"L’església de Sant Joan també fou incendiada. En aquest cas, el temple va tenir posteriorment un ús civil. La CNT hi va instal•lar un magatzem cooperatiu de queviures, per realitzar intercanvis amb les col•lectivitats i els sindicats dels pobles. Quan el clima polític s’enrarí a la ciutat, els enemics polítics dels anarquistes acusaren la CNT de permetre que els queviures es fessin malbé quan els lleidatans ja començaven a tenir problemes en la distribució de productes bàsics. \n"

"L’esclat de la guerra, que es produí quan el cop d’estat de juliol de 1936 va fracassar parcialment a Espanya, convertí la presència d’homes armats i uniformats en quelcom habitual per als lleidatans durant molt temps.\nL’ajuntament, la plaça de la Paeria i el banc del “sinofos” no s’escaparien d’aquesta situació. \n"

"El projecte revolucionari de transformació de la societat va conviure des del primer moment amb la necessitat de guanyar la guerra. En ambdues qüestions, la cartelleria va jugar un paper propagandístic fonamental. La presència de cartells, molts d’ells d’una evident qualitat artística i publicística, va omplir els carrers i façanes de la ciutat. Era el moment en el que les parets cridaven. En diverses fotografies de Ramon Rius poden veure’s cartells d’aquestes característiques.\nEl famós cartell de Cristóbal Arteche que reclamava la incorporació de les dones a les milícies antifeixistes estava sent situat a la façana del convent de les Missioneres Esclaves de l’Immaculat Cor de Maria. La crida a un paper més participatiu de la dona en la guerra i en la societat que plantejava la revolució, sovint més teòric que real, apareixia així en un edifici representatiu dels valors femenins més tradicionals. \n"