"Pocs dies després d’encetar-se el procés revolucionari, l’església de Sant Pere va ser assaltada i incendiada. El forn i el domicili de Ramon Rius estaven molt propers a plaça de Sant Francesc (aleshores dita de la Llibertat) i, per tant, de la parròquia. Aquestes fotografies estan preses des de la porta del forn. A la primera d’elles es pot veure com surt fum de l’interior del temple. \nEn la majoria de fotografies de Ramon Rius que mostren aquesta mena de violència, es pot apreciar l’expectació que aquests fets generaven en la ciutat. Molts lleidatans apareixen com a espectadors dels incidents. \n"

"L’església de Sant Joan també fou incendiada. En aquest cas, el temple va tenir posteriorment un ús civil. La CNT hi va instal•lar un magatzem cooperatiu de queviures, per realitzar intercanvis amb les col•lectivitats i els sindicats dels pobles. Quan el clima polític s’enrarí a la ciutat, els enemics polítics dels anarquistes acusaren la CNT de permetre que els queviures es fessin malbé quan els lleidatans ja començaven a tenir problemes en la distribució de productes bàsics. \n"

"L’esclat de la guerra, que es produí quan el cop d’estat de juliol de 1936 va fracassar parcialment a Espanya, convertí la presència d’homes armats i uniformats en quelcom habitual per als lleidatans durant molt temps.\nL’ajuntament, la plaça de la Paeria i el banc del “sinofos” no s’escaparien d’aquesta situació. \n"

"El projecte revolucionari de transformació de la societat va conviure des del primer moment amb la necessitat de guanyar la guerra. En ambdues qüestions, la cartelleria va jugar un paper propagandístic fonamental. La presència de cartells, molts d’ells d’una evident qualitat artística i publicística, va omplir els carrers i façanes de la ciutat. Era el moment en el que les parets cridaven. En diverses fotografies de Ramon Rius poden veure’s cartells d’aquestes característiques.\nEl famós cartell de Cristóbal Arteche que reclamava la incorporació de les dones a les milícies antifeixistes estava sent situat a la façana del convent de les Missioneres Esclaves de l’Immaculat Cor de Maria. La crida a un paper més participatiu de la dona en la guerra i en la societat que plantejava la revolució, sovint més teòric que real, apareixia així en un edifici representatiu dels valors femenins més tradicionals. \n"

"La situació estratègica de Lleida la convertirà en un lloc de pas freqüent de combatents en direcció al front d’Aragó. Tant de les columnes milicianes primer, com de les forces de l’exèrcit popular després. El front d’Aragó es va mantenir pràcticament estable des que s’establí en les primeres setmanes de guerra fins al març de 1938. I Lleida era la capital més propera en la rereguarda republicana. \n"

"La revolució va transformar els usos habituals destinats a alguns espais i edificis simbòlics de la ciutat. L’agost de 1936 el palau de la Paeria es va convertir en la seu del Tribunal Popular i del Comitè d’Investigacions, dues de les institucions més representatives de la repressió revolucionària. A la mateixa façana del palau es feien públiques les sentències dictades pel Tribunal. \n"

"Retrat del fotògraf, de Ramon Rius. "

"Vista panoràmica de Lleida des de l’altra banda del riu i la Seu Vella al fons."

"Plaça de la Paeria. "