"El 25 d’agost de 1936, amb el pas d’unitats de la columna de Juan García Oliver per la ciutat, la Catedral de Lleida també va ser assaltada i incendiada. Tot i això, el retard en la destrucció, comparat amb la sort patida per la resta d’esglésies, va permetre salvar l’arxiu i objectes artístics de la Catedral. La Seu seria reconstruïda per Regiones Devastadas després de la guerra."

"La primera etapa de la guerra, des de la perspectiva republicana, va estar protagonitzada per les milícies dependents de les diverses organitzacions polítiques. En aquest cas, podem apreciar uns vehicles, amb pintades del POUM, estacionats en un local incautat del carrer Caldereries que funcionava com a caserna de les milícies del partit. "

"Un cop la parròquia de Sant Pere ja havia estat incendiada, l’atac a l’edifici encara es va completar més a fons. La façana del temple, i especialment la imatge de Sant Pere, fou afusellada. En la imatge, un grup d’homes intenta fer caure l’escultura. \n"

"El mateix dia de l’assalt a la Catedral, l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria també va patir algun atac. Concretament l’estàtua renaixentista de la Mare de Déu amb el Nen, situada a la façana. L’edifici, amb funcions de museu i de biblioteca popular, va servir per salvar objectes artístics, inclosos els de la Catedral. \nNovament podem observar l’expectació generada per aquests assalts entre la ciutadania. "

"La revolució va transformar els usos habituals destinats a alguns espais i edificis simbòlics de la ciutat. L’agost de 1936 el palau de la Paeria es va convertir en la seu del Tribunal Popular i del Comitè d’Investigacions, dues de les institucions més representatives de la repressió revolucionària. A la mateixa façana del palau es feien públiques les sentències dictades pel Tribunal.\n"

"Un cop les forces obreres es van fer amb el control de la ciutat, després del fracàs de la revolta militar, van passar a gestionar moltes parcel•les de la societat. El nombre d’afiliats, així com les funcions polítiques i administratives d’aquestes organitzacions es va multiplicar. Comunistes i anarquistes van incautar diversos edificis i locals per poder desenvolupar les seves activitats.\nUn dels locals que van quedar sota control del POUM fou la seu del Casino Principal, al cor del carrer Major\n"

"Les milícies, però, amb tot el que representaven van anar sent desplaçades per la militarització de les forces armades que defensaven la República. Un procés que formava part del retorcés experimentat per la revolució. \nEn aquesta marxa de combatents per la Rambla de Ferran (aleshores avinguda de la República), acompanyada de diversa simbologia política, es veu un cartell reclamant un exèrcit disciplinat i encapçalat per un comandament únic. Dues reivindicacions que representaven una organització militar oposada a la concepció miliciana de la guerra. Davant del Gran Hotel España es veuen dos grans retrats del president de la Generalitat Francesc Macià i del cap del govern de la República, i ministre de la Guerra, Francisco Largo Caballero\n"

"Les milícies, però, amb tot el que representaven van anar sent desplaçades per la militarització de les forces armades que defensaven la República. Un procés que formava part del retorcés experimentat per la revolució. \nEn aquesta marxa de combatents per la Rambla de Ferran (aleshores avinguda de la República), acompanyada de diversa simbologia política, es veu un cartell reclamant un exèrcit disciplinat i encapçalat per un comandament únic. Dues reivindicacions que representaven una organització militar oposada a la concepció miliciana de la guerra. Davant del Gran Hotel España es veuen dos grans retrats del president de la Generalitat Francesc Macià i del cap del govern de la República, i ministre de la Guerra, Francisco Largo Caballero\n"

"Les milícies, però, amb tot el que representaven van anar sent desplaçades per la militarització de les forces armades que defensaven la República. Un procés que formava part del retorcés experimentat per la revolució. \nEn aquesta marxa de combatents per la Rambla de Ferran (aleshores avinguda de la República), acompanyada de diversa simbologia política, es veu un cartell reclamant un exèrcit disciplinat i encapçalat per un comandament únic. Dues reivindicacions que representaven una organització militar oposada a la concepció miliciana de la guerra. Davant del Gran Hotel España es veuen dos grans retrats del president de la Generalitat Francesc Macià i del cap del govern de la República, i ministre de la Guerra, Francisco Largo Caballero.\n"